Vilassar Ecologista

Rebel·lió o Extinció – XR

Transició energètica i la relació entre el món rural i l’urbà

Per: Sergi Saladié. Geògraf, professor a la Universitat Rovira i Virgili.

La transició energètica està aquí per quedar-se. I, crec, avançarem cap a un nou model energètic basat en l’autosuficiència connectada, que no es res més, i és tant, com la generalització de la descentralització, és a dir, la generació i consum d’energia d’origen local. L’autosuficiència connectada té la virtut de possibilitar la gestió dels excedents energètics entesos com una collita més del territori, i la implicació de les comunitats locals. I això és clau per a que les comunitats rurals que ho desitgin puguin implantar els seus sistemes de generació elèctrica per tal de complementar les collites i les rendes agràries. Això ja ho estan fent comunitats arreu del món, com la de l’illa danesa de Samsø (4.000 habitants) que des de fa més de 10 anys ha assolit la plena sobirania en electricitat i calefacció amb un projecte comunitari (11 aerogeneradors d’1MW cadascun, 4 plantes de biomassa i 2.500 metres quadrats de plaques fotovoltaiques) que, fins i tot, fa que “exportin més electricitat que patates”, tal com diuen entusiàsticament a l’illa patatera. Han passat de ser dependents i uns usuaris passius d’energia, a generar-se la seva pròpia energia amb uns excedents que doten la seva economia d’uns ingressos complementaris.

De fet, no s’està inventant res de nou, ja que en els orígens de l’electrificació molts territoris de Catalunya ja es generaven la seva pròpia electricitat amb fonts renovables disponibles en cada territori (autosuficiència). També l’energia calorífica per calefactar llars o per a processos industrials provenia del món rural a través del carbó vegetal (collita territorial). Però el model de transició energètica basat en renovables que s’està implementant fins al dia a Catalunya, no respon a cap d’aquests dos criteris.

Per acció o per omissió des de les administracions públiques, tant autonòmica com estatal, s’està fomentant un model de transició basat amb un conjunt de normatives territorials i sistemes fiscals que fins ara només han estat pensats per potenciar el model centralitzat, oligopòlic, i extractivista, que han afavorit sobretot la construcció de grans centrals eòliques controlades per grans empreses, concentrades en uns pocs territoris rurals, acaparades per unes poques empreses, que menystenen els territoris furtant-los un recurs a canvi de molles i que no han revertit els processos de despoblament, i amb projectes amb escassa o nul·la sensibilitat vers els sistemes naturals i el paisatge.

El 77% dels municipis, 30 de 39, amb centrals eòliques a Catalunya son municipis rurals de menys de 1.000 habitants, als quals les empreses eòliques només els retribueixen el 3,4% de la facturació, i això en el millor dels casos, ja que una part d’aquestes retribucions provenen de convenis bilaterals empresa-ajuntament, que les empreses no sempre compleixen, o directament es tracta de convenis il·legals. Aquests projectes tenen un impacte laboral pràcticament nul, amb només 0,02 llocs de treball per MW instal·lat entre els treballadors fixes d’aquestes empreses empadronats als municipis (el 0,7% sobre el total d’ocupats dels municipis eòlics)1. Aquesta escassa repercussió econòmica i laboral explica en bona part que el 80% dels municipis eòlics de Catalunya hagin perdut població en els darrers deu anys.

I és que la transició energètica, de moment, està en mans de l’oligopoli elèctric que controla el 65% de totes les centrals eòliques de l’Estat espanyol, i que el que busquen és maximitzar el benefici a costa, fins i tot en contra, dels territoris rurals on majoritàriament estan implantades. A Catalunya, la majoria de centrals eòliques estan concentrades a les comarques de l’Ebre hi ha el 40% de tota la potència eòlica, i només una comarca, la Terra Alta, té el 25% de les centrals eòliques de Catalunya.

I l’actual Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, aprovat pel Govern català i convalidat pel Parlament de Catalunya amb només el vot contrari de la CUP, sembla que vol aprofundir en aquest model poc equitatiu. El Decret Llei 16/2019 no concreta reglamentàriament dos preceptes legals establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, com son la necessitat que la implantació d’energia eòlica es faci minimitzant l’ocupació del territori i aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, així com la priorització de la producció elèctrica d’origen renovable propera als centres de consum. Permet doncs que continuï la concentració territorial d’energia eòlica en uns pocs territoris rurals i aprofudint en el desequilibri territorial. I no considera els estudis de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que indiquen que cobrint les teulades útils (aquelles que per orientació i característiques arquitectòniques ho permetrien) de Catalunya amb plaques fotovoltaiques es cobriria el 50% de la demanda elèctrica. No s’estableixen en el Decret Llei 16/2019 mesures per prioritzar la generació descentralitzada davant les grans centrals eòliques o fotovoltaiques.

I aquesta és la transició energètica que cal continuar impulsant amb projectes particulars i comunitaris, al món rural i al món urbà, que aprofitin els recursos renovables com el vent, el sol o l’aigua al servei de la ciutadania, i que fins i tot poden arribar a ser entesos, com a Samsø, com a “collites” del territori. Calen, però, establir normatives territorials i mesures fiscals per estimular aquesta descentralització, i derivar a aquests projectes les ajudes públiques que actualment rep l’oligopoli. I cal, sobretot, el canvi de consciència col·lectiu per entendre que tenim a les nostres mans fer aquesta transició. Si no ho fem així el desequilibri entre el món rural i l’urbà encara s’agreujarà més

1 Saladié, S. (2015). Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals a Catalunya. Pagès editors. http://www.municipiseolics.cat/docs/Impacte_Economic_Centrals_Eoliques_AMEC.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *