Vilassar Ecologista

Rebel·lió o Extinció – XR

Agricultura i canvi climàtic a Catalunya. Què ens espera a l’horitzó 2030-2050?

Per: Jordi Puig Roca

1. Quina és la situació?

Catalunya és un país de contrastos amb una orografia abrupta que li confereix una gran diversitat de microclimes. La superfície total és de 31.895 km2, dels quals un 26,0% són conreus, un 63,9% espai forestal i la resta espais urbans i d’altres usos. Tradicionalment hi ha hagut una zona de cultius de secà de baixa demanda hídrica (litoral i prelitoral), una zona interior molt seca, de clima àrid o semi àrid, amb cultius lligats al regadiu (plana interior de Lleida i regions limítrofes de Barcelona i Tarragona), i la zona de clima de muntanya (Pirineu i Pre-Pirineu i parts culminals de les serralades prelitorals) dedicades a pastures, recursos forestals o cultius de secà amb demandes hídriques més elevades.

La repercussió del Canvi Climàtic en aquest sistema tan fràgil i complex ja s’està, però els efectes sobre l’agricultura, a mig i llarg termini, encara no s’han estudiat amb precisió, si bé altres estudis de menor resolució i major abast prediuen per a la costa mediterrània nord-occidental un canvi a condicions més càlides i un increment del dèficit hídric.

2. Què hem estudiat?

Per tal d’aprofundir en aquest aspecte, s’ha analitzat quines seran les repercussions del canvi climàtic sobre la distribució futura i necessitats de reg de 4 cultius d’extensa representació al país (alfals, ametller, olivera i ordi). Per fer-ho, ha calgut la generació d’un model matemàtic propi a partir de dades existents i d’altres que s’han hagut de calcular de nou.

A partir de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya, de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya i d’altres fonts d’informació, s’ha obtingut una plànol del país amb més de 900.000 punts d’informació agroclimàtica que han permès saber si els quatre cultius estudiats són viables.

Un cop fet això, s’ha procedit a estudiar els escenaris climàtics futurs i, per això, s’ha fet servir les dades que el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya va generar per a l’escenari climàtic 2030-2050.

A la taula 1 es pot observar, l’escenari base 1971-2000, l’actual 2012-2021 i el futur, 2031-2050.

Taula 1. Correctors (variació de temperatura en ºC i de precipitació en %) emprats a aquest estudi per a transformar d’un horitzó temporal a l’altre els valors de les 4 variables climàtiques necessàries, obtinguts del TICCC. Els valors entre parèntesi indiquen els límits de l’interval de confiança α=0,05.

2012-2021 vs 1971-2000

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

LITORAL

temperatura(ºC)

0.6(0.0/1.2)

0.7(0.2/1.3)

0.9(0.4/1.3)

0.8(0.4/1.2)

 

precipitació(%)

-5.4(-26.7/17.6)

-6.4(-28.9/18.4)

-1.9(-21.8/15.8)

-7.9(-27.6/23.4)

INTERIOR

temperatura(ºC)

0.6(0.1/1.1)

0.8(0.2/1.4)

0.9(0.5/1.5)

0.8(0.4/1.2)

 

precipitació(%)

2.3(-17.7/24.2)

-5.9(-26.4/25.2)

-1.6(-20.2/13.1)

-4.3(-25.9/26.0)

PIRINEU

temperatura(ºC)

0.7(0.0/1.2)

0.8(0.2/1.5)

0.9(0.5/1.5)

0.7(0.4/1.3)

 

precipitació(%)

2.7(-14.2/32.6)

-0.8(-22.9/16.9)

-2.5(-16.8/11.9)

-2.7(-23.1/15.8)

2031-2050 vs 1971-2000

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

LITORAL

temperatura(ºC)

1.2(0.8/1.9)

1.2(0.5/2.2)

1.8(0.7/2.5)

1.7(0.6/2.1)

 

precipitació(%)

-6(-40.2/35.7)

-12.0(-37.5/6.9)

-11.7(-33.8/11.7)

-9.1(-30.2/11.5)

INTERIOR

temperatura(ºC)

1.2(0.8/1.9)

1.2(0.4/2.3)

1.9(0.7/2.7)

1.7(0.8/2.2)

 

precipitació(%)

-1.1(-30.9/42)

-11.5(-32.2/6.4)

-9.9(-28.1/11.5)

-8.9(-27.5/11)

PIRINEU

temperatura(ºC)

1.4(0.9/2.1)

1.4(0.6/2.5)

1.9(0.6/2.8)

1.8(0.8/2.3)

 

precipitació(%)

-1.8(-11/22.5)

-8.4(-24.4/5.8)

-9.0(-24.3/8.2)

-9.3(-25.4/0.7)

A partir d’aquí, s’ha construït un nou mapa agroclimàtica per a l’escenari futur i, sobre aquest, s’hi ha aplicat les idoneïtats dels cultius per tal de comparar-ne la seva evolució.

El resultat final és un mapa per a cada espècie on, per a cada punt del territori, s’ha classificat la idoneïtat de cada cultiu en funció de la seva capacitat per resistir únicament les condicions tèrmiques i les hídriques:

Sí – Tots tres paràmetres (tipus d’estiu, d’hivern, i de règim d’humitat) permeten el cultiu de la varietat.

No – Un dels paràmetres tèrmics (tipus d’estiu o tipus d’hivern) no és adequat.

Sí amb regadiu – El règim d’humitat no garanteix una aportació d’aigua suficient per garantir una òptima productivitat, però les condicions tèrmiques sí que són adequades.

3. Quins resultats s’han obtingut?

A nivell agroclimàtica, s’observa com els climes subtropicals, els que permeten cítrics i d’altres cultius molt exigents amb les temperatures hivernals, passen del de 1% del territori a més del 20% a l’escenari 2031-2050. D’altra banda, els climes més frescals, com el marítim fresc (propi de les zones interiors) i el marítim fred (de les zones de muntanya) pateixen unes fortes reduccions que compensen l’increment del subtropical. El marítim càlid, el característic de les zones litoral i prelitorals temperades, en percentatge total, resta igual, però amb una distribució que s’expandeix cap al nord i a l’interior.

Com a conseqüència d’aquestes modificacions en les condicions climàtiques, la majoria de cultius incrementaran la seva idoneïtat al territori, però les noves zones en alçada amb més pluviometria (en què la idoneïtat de cultiu passa de “no” a “sí”) no compensaran l’increment de superfície de reg obligat. Així, molts cultius podran ampliar la seva distribució, com és el cas també del taronger, però només ho podran fer lligats a la disponibilitat d’aigua.

Per als cultius extensius habitualment de secà, com ordi o alfals, les previsions apunten a caigudes generalitzades de producció, ja que l’estrès hídric augmentarà i, en molts casos, no serà possible el seu reg per qüestions econòmiques o de disponibilitat. L’expansió notable de la superfície potencial de cultiu de l’olivera ho serà, també, vinculada a la forta dependència del regadiu.

Es conclou, per tant, que el Canvi Climàtic pot afectar d’una manera important la distribució de cultius del país i generar canvis estructurals en la producció. A les zones de cultius llenyosos, especialment les comarques litorals i interiors de Tarragona i sud de Barcelona, els efectes poden ser molt dràstics i caldrà plantejar-se una substitució de cultius o l’establiment de sistemes de reg de suport per tal de fer viable els sistemes productius.

Malgrat tot, el sector agrícola té una oportunitat molt marcada en aquestes zones del litoral sud i centre de Catalunya on les noves condicions poden permetre la generació de cultius de valor afegit per la seva escassetat, fins ara al país. Val a dir, però, que aquests nous cultius, molt demandants d’aigua, hauran de ser gestionats en condicions molt concretes, per tal de no generar competència per a l’aigua en relació als usos domèstic i industrials. És per això que les estratègies de conservació del sòl per mitjà de cobertes permanents, l’increment de matèria orgànica o nous sistemes de reg ultra eficients, poden ser estratègies per a permetre el desenvolupament d’aquests cultius en zones on la competència per als recursos hídrics serà ferotge.

Les comarques de la meitat nord de Catalunya, excloses les pirinenques, dedicades en bona part a cultius farratgers i cerealístics de secà, requeriran d’estratègies adaptatives per tal d’evitar demèrits productius importants, ja que són zones on només hi ha grans infraestructures de reg en terrenys cultivables propers als trams baixos dels rius Muga, Fluvià i Ter.

Algunes de les estratègies que s’hauran de realitzar en aquestes zones seran la reducció de les llaurades sistemàtiques per tal de conservar l’estructura del sòl, integrar a les rotacions, lleguminoses farratgeres plurianuals (millorar de la fertilitat del sòl i reducció d’erosió), establiments de cultius combinats de cereals i llegums amb sembra directa, reducció de l’aplicació de purins i increment dels adobs orgànics compostats rics en carboni,… i així un llarg llistat de mesures focalitzades en la gestió i millorar del sòl com a estratègia base per a fer front a l’increment de les condicions d’aridesa i de fenòmens extrems esperats.

Al Pirineu, s’obriran importants finestres en alçada per a la realització de cultius mediterranis, en front dels farratgers que s’estan fent en aquest moment. No obstant, a les zones de mitja muntanya algunes varietats necessitaran reg degut a la forta mediterranització de l’àmbit. Les zones més altes, a partir de 1500m, seguiran essent clarament inhòspites per a l’agricultura, no per a la pastura estival, tot i que l’entrada d’estius més càlids en farà caure la productivitat de manera important.

En aquestes zones l’agricultura haurà d’apostar per un canvi d’estratègia productiva, essent els cultius mediterranis, l’alternativa més viable per a fer el canvi de paradigma. Evidentment, la extensificació de la vinya, l’olivera i d’altres cultius eminentment mediterranis a la zona del Pirineu, comportarà l’adopció de pràctiques de conservació del sòl i de millora de la resiliència dels sistemes productius -en aquesta zona les estratègies d’agroforestrial, poden tenir molt sentit-, però, el més destacat, a la zona del Pirineu, degut a la baixa densitat i envelliment de la població, serà el manteniment de l’estructura social productiva capaç de realitzar aquesta adaptació tant dràstica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *