Vilassar Ecologista

Rebel·lió o Extinció – XR

Tenim poder per revertir el canvi climàtic?

Per: Francesc Villagrasa

El debat medioambiental és molt contaminat per interessos econòmics i de poder, i també fortament distorsionat per factors culturals. Si no volem que ens ensarronin amb discusions que eternitzen una dinàmica dualista de lluita sobre aspectes anecdòtics que fan avançar poc i massa poc a poc, convé, des del meu punt de vista, adonar-se del desenfocament sobre les causes arrel del canvi climàtic recolzat per la mateixa ciència materialista i especialment pels seus altaveus mediàtics.
La ciència materialista es nega fins i tot a considerar l’existència de res que no sigui material o mesurable amb un instrument material, i s’entesta a ignorar el que, ara ja fa un segle, Einstein i els físics quàntics van descobrir i comprovar, i que hauria d’haver girat com un mitjó el paradigma de totes les disciplines científiques. És a dir, que la matèria és energia i que la consciència humana interacciona directament amb l’energia en el nivell més fonamental de la realitat i té un paper determinant en tot el que conforma la realitat física, incloent els resultats dels mateixos experiments científics que són molt influenciables per la ment. Els anomenats científics que no consideren els efectes de la consciència humana en la realitat física, que no consideren que la consciència humana ha de tenir-se en compte en l’equació, des del meu punt de vista no són de fiar si realment volem resoldre problemes reals des de les seves causes arrel.
Dissortadament la biologia és de les ciències que, en el seu conjunt, ha fet més aviat poc per integrar els descobriments de la física quàntica del segle XX. Segurament per això avui tenim encara la medicina que tenim, també basada pràcticament en el materialisme i en concret en la bioquímica, amb una protocolarització i uniformització per mi preocupants, basada en una visió mecanicista i materialista dels éssers humans.
També per això tenim el model agrícola, industrial i logístic dominant encara fonamentat en una tecnologia basada en la força que explota la natura i no es preocupa massa de tots els seus efectes contaminants que en realitat saturen la pròpia capacitat de regulació i equilibri de la Terra, o els considera efectes secundaris inevitables. Només cal fixar-se en la diferència dels efectes de la tecnologia dels motors de combustió, basada en extreure energia per la força dels combustibles fòssils -una tecnologia que emet contaminants- en comparació amb les plaques solars que reprodueixen mecanismes que es donen a la natura com la fotosíntesi, per crear abundor sense contaminar. O bé l’abismal diferència -en termes de salut humana i pol·lució d’aigües i sòls- de l’agricultura basada en pesticides i fertilitzants de síntesi química, en comparació amb l’agricultura biològica que es basa en el coneixement del funcionament de la natura i no genera res que la natura mateixa no pugui reciclar.

Per il·lustrar l’abast de la qüestió només cal saber que es troben pesticides ja des dels anys 70 del segle XX fins als gels de l’Antàrtida i, evidentment, en els nostres cossos que també saturen la pròpia capacitat autocurativa. Al capdavall, en general, la biologia, la medicina, l’agricultura, la indústria i els transports que dominen l’economia, sense oblidar els materials de construció usats, reflecteixen l’estat de consciència col·lectiu en relació a l’estat actual de comprensió profunda de la natura, sense la qual no hi hauria vida a la Terra.
Per això ens cal escoltar sobretot els científics més oberts, creatius i capaços de qüestionar-se els mateixos plantejaments des dels quals ens mirem un problema.
El Dr. Margalef, pioner de l’ecologia, primer catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona ja al 1967, i referent de l’ecologia com a disciplina científica a Europa i al món, als anys 90 del segle passat ja ens avisava dels riscos de distreure’s tant amb el canvi climàtic, la conservació o el forat de la capa d’ozó, en lloc de centrar l’atenció en coses molt més importants com ara la unitat de la biosfera, que ens permetrien resoldre aquests problemes des d’un altre angle, des d’una millor comprensió de la natura.
Tal com deia Einstein, no es pot resoldre un problema des del mateix estat de consciència que ha creat el problema.
Des del meu punt de vista, avui l’enfocament de les causes del canvi climàtic és encara més esbiaixat que als anys 90, perquè a més de seguir centrat en factors exclussivament materials pràcticament han aconseguit fer-nos creure que el problema és exclusivament la concentració de CO2 a l’atmosfera, i es destina bona part de l’atenció i compromisos polítics i econòmics a reduir les emissions de CO2, o fins i tot d’aplicar models econòmics de “compensació d’emissions” que permeten seguir emetent contaminants i enfocant la nostra relació amb la natura amb mentalitat extractiva. I, si no corregim el rumb, ens trobarem que quan s’hagin reduït les emissions de CO2 seguirem amb els mateixos problemes i amb menys temps per evitar-ne conseqüències majors.
Per crear condicions que millorin el planeta, la base és que els éssers humans, responsables de l’estat actual de les coses, tinguem una visió més elevada i ens fem plenament responsables. Tal com ho veig, hi guanyariem més posant el focus en la pròpia psiqué de la humanitat i treballant per canviar-la, per fer-la evolucionar, començant per nosaltres mateixos, cadascú en el seu àmbit. I és important tenir en compte que quan parlem d’evolució de la consciència no ens podem mirar només el coneixement
intel·lectual. Si una cosa patim actualment és el desequilibri entre els avenços intel·lectuals i les altres qualitats humanes, fins i tot del que podriem dir humanisme, la responsabilitat del que fem als altres, massa sovint absent de les pràctiques científiques.
És a dir, que hem de tenir en compte la qualitat dels pensaments, emocions i el sentit d’identitat – qui creiem que som-, dins nostre, amb mirada profunda, i començar a treballar per fer un salt en la nostra consciència que ens permeti no només resoldre els problemes actuals sinó crear més abundor a la natura, com ja han demostrat alguns pioners.
Si la gent preocupada per la situació medioambiental es limita a considerar només les causes materials de l’escalfament global i alimentar una mentalitat d’eterna lluita, de frustració i enuig, es queda curta en l’assumpció de corresponsabilitat cap a la Terra. Més que cap altra cosa ens cal despertar a la realitat que la consciència humana és fortament lligada a la mare Terra, ser conscients de la interconnexió de la vida, i que tots els aspectes de la nostra consciència -ho vulguem reconèixer o no- influeixen directament i indirecta sobre la capacitat reguladora del planeta sencer.

Així com hem començat apuntant que la causa arrel dels problemes medioabientals és a la consciència humana, l’altra cara de la mateixa moneda és que la consciència humana té un gran poder creatiu. És a les nostres mans canviar-ho tot si fem servir la creativitat des d’una visió elevada, humanista i fins i tot espiritual en el sentit més ampli del terme, si resolem pas a pas els problemes de la nostra psiqué i
comencem a crear en unitat amb la natura, superant la visió utilitarista i egocèntrica.Si no tenim pau interior difícilment ens relacionarem en pau amb la natura i difícilment aprendrem a cooperar, que és l’estratègia més evolucionada de la natura. De pioners, n’hi ha. Només cal que els escoltem, segurament lluny del brogit dels mitjans de comunicació, i que ens qüestionem si els actuals lideratges més mediàtics en l’àmbit medioambiental ens ajuden a anar en aquesta direcció, o potser ja seria hora d’anar-los superant.A més, tant els aspectes materials que tenen gran impacte en la natura -com ara la influència de les nostres accions en el paisatge, els usos de l’aigua o el model agrícola i industrial, la construció i el transport-, com la promoció de l’evolució de la consciència humana es poden portar a terme a nivell local, fins i tot individual, i per tant depenen en bona part de nosaltres. I això segurament és més fàcil en un entorn rural que a les ciutats. A Vilassar, com a tot el Maresme, en els darrers 40 anys pràcticament hem urbanitzat tota la nostra cultura i manera de viure, incloent la nostra manera de gaudir-ne, i ens faria bé recuperar també una mica de saviesa d’alguns comportaments i coneixements oblidats en relació a la natura, i reorientar la promoció política, local, comarcal i nacional, en l’ús que fem dels espais naturals i en la reconversió dels nostres pobles i ciutats per integrar-hi més la natura, en lloc d’aillar-nos-en.A les ciutats on cada vegada s’hi concentra més gent, la natura ve a ser per la major part de ciutadans una mena d’escenari exterior, que a banda de produir aliments i energia que han de ser transportats a la ciutat, i ser un lloc per disposar-hi els residus generats a la ciutat, sobretot és percebuda com un lloc per practicar esport i realitzar-hi entreteniments sovint de manera massificada. Aquesta manera de ser a la natura ens allunya dels ritmes humans més naturals. Una re-ruralització de la cultura en el sentit que ens acostés de nou als cicles naturals i al ritme de la natura facilitaria molt l’evolució d’una consciència
col·lectiva cap a un nivell més evolucionat, més humanista i més conscient de com funciona la biosfera i la vida en general.Un pas necessari per començar a caminar en una nova direcció és aturar-nos a observar abans de fer res, tal com proposa un dels principis bàsics de la permacultura; observa i interactua, que convida a prendre’s temps per observar abans de dissenyar accions i solucions. El mateix fet d’observar sense presses ens canvia a nosaltres en primer lloc.

En realitat les coses només canviaran quan els éssers humans -en tots els seus aspectes i sobretot des de la seva consciència- canviïn a escala local i individual, i a partir d’aqui actuïn connectats en xarxes de cooperació, com la mateixa natura ens mostra. En resum, la consideració de la importància de la consciència humana en la resolució dels problemes medioambientals, lluny de dificultar les solucions, ens dóna poder, ens empodera, a nivell individual i local, per tenir impactes positius significatius en la
resolució de les veritables causes arrel dels problemes que patim i dels que veiem a venir.

Amb la nostra capacitat creativa innata no hem d’aspirar només a no causar problemes medioambientals sinó a crear una natura més rica que doni cada vegada més abundor per tothom i ens permeti créixer en harmonia entre nosaltres, amb la natura i la Terra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *